dijous, 14 de juliol del 2011

El Sindicat davant la pujada de les taxes universitàries


Finalment es comença a escampar la incertesa sobre que passarà el curs vinent amb els preus del crèdit a les universitats públiques i, també, sobre altres qüestions relacionades amb l’accessibilitat a la Universitat. Després de molts rumors que situaven l’augment de taxes entorn a un 20% i la implantació en determinades comunitats autònomes del model de preus que estableix l’Estratègia Universitat 2015 (EU2015) –basat en un fort augment del preu per segones, terceres i successives matriculacions–, el Ministeri d’Educació publicava fa unes setmanes les decissions de cara al curs vinent en matèria universitària. Entre altres, la proposta del Ministeri d’Educació segueix els següents eixos: una pujada de taxes de com a mínim un 3,6% (IPC) a, com a màxim, un 7,6%; l’eliminació de 6.000 places universitàries; la penalització per a qui repetisca per segon cop una asignatura; i l’atorgament de “beques” de 150 euros pels estudiants que es matriculen i superen més crèdits dels necessaris.

La pujada de taxes per sobre de l’IPC és ja una constant de tots els cursos. Aquest tipus de mesures encareixen de forma progressiva la Universitat, fent que cada cop l’esforç econòmic de les persones que volen accedir a l’educació superior haja de ser més elevat en relació a la seua capacitat econòmica. De fet, les dades relatives als preus del crèdit mostren que de mitja les matrícules universitàries s’han encarit 150 euros en el període de 2005 a 2009. S’esgrimeix l’argument que cada cop l’estudiantat assumeix un percentatge menor del cost dels seus estudis però no existeix cap estudi que ho avale de forma consistent. Així mateix, la reducció de places universitàries significa negar l’accés a la Universitat a un número de persones equivalent a la quantitat reduida.    

D’altra banda, la penalització als estudiants repetidors no deixa de ser una mesura recaptatòria ja que existeixen motius de diverses índoles que poden conduir a suspendre una asignatura i per tant la regla general no pot ser el càstig.

Finalment, l’augment de beques que planteja el Ministeri d’Educació no pot ser ben rebut entre l’estudiantat ja que l’atorgament d’aquestes segons criteris meritocràtics les converteix en premis i no en beques i davant el sistema de beques actual, totalment insuficient, aquesta mesura és injusta.

Totes aquestes mesures, en el seu conjunt, proposades pel Ministeri d’Educació, sota la bandera de l’excel·lència universitària, afecten de forma directa i contundent l’accessibilitat a la Universitat i comencen a configurar un model d’universitat cada cop més elitista i al servei dels interessos de l’elit econòmica.

La reducció de les places de la Universitat i l’augment generalitzat de les taxes –i en particular la proposta pel cas dels repetidors– tenen com a conseqüència immediata dificultar l’accés a la Universitat i afecten de forma més directa als sectors populars i la classe treballadora. El canvi de sistema de beques també es comença a entreveure: les beques es conceben com un element de promoció necessari per poder accedir als nivells més elevats dels estudis universitaris, en comptes d’entendre-les com una mesura per garantir la distribució de la riquesa i, sobretot, la igualtat real d’oportunitats en una societat cada cop més injusta i més desigual.

Tot i que podriem pensar que totes aquestes propostes s’emmarquen dins d’un context d’ajust i austeritat pressupostari, aquesta no deixa de ser una excusa ja que aquestes segueixen el camí marcat per l’EU2015, documents que recullen de forma explícita la voluntat de desmantellar l’actual sistema universitari públic per deixar-lo al servei dels interessos privats. No obstant, sí que és cert que la crisi econòmica està aguditzant i endurint tots aquests processos de contrareforma, alhora que facilita la tasca de despolititzar el conflicte emmascarant-lo en quelcom necessari.

Des del Sindicat d’Estudiants Acontracorrent-UJI ens manifestem contundentment en contra d’aquestes mesures que ataquen al model públic d’universitat i als drets dels estudiants provinents dels sectors populars i la classe treballadora. I en conseqüència exigim la seua retirada i, atenent a l’actual situació de crisi, la congelació de totes les taxes universitàries pel curs vinent.