Els malbarataments del Consell de l’Estudiantat com a reflex de la nostra societat

El Mundo Castellón al Dia, diumenge 7 de juliol

Sovint, la política universitària és un reflex de la política en claus superiors. I també sovint aquest reflex adopta els tics més nocius que caricaturitzen la democràcia dels estats post-industrials. Un d’aquestos tics que parasiten la universitat és considerar l’erari públic com propi. Les informacions del diari El Mundo – Castellón al Día sobre els comptes del Consell de l’Estudiantat de la UJI publicades aquestos dies confirmen la infecció.

El Mundo Castellón al Día,
dissabte 6 de juliol

Campus Jove, els quals per seguir en l’extrapolació jugarien el rol del PSOE pels seus posicionaments polítics i per la militància de part dels seus membres, va aprofitar la seua estància en el Consell de l’Estudiantat per aprendre a viure com els grans polítics del sistema que aspiren a ser, i una bona manera de començar és carregant dinars de luxe al pressupost de la universitat: 800 euros, o 1276, o1373 importe poc; i si podem dinar arròs en llamàntol millor que paella; i per què no carreguem també el tabac? Si total, són diners públics... Això de defensar a l’estudiantat, com li passa al seu partit en la classe treballadora, només se’ls ve al cap quan es troben en la oposició. 

Fins fa poc la universitat funcionava per turnisme, imitant l’actual democràcia desvaloritzada. Campus Jove se’n va i entra Union Universitaria, canviar-ho tot per a que res canvie. 391.000 euros en la Setmana de Benvinguda i milers d’euros en viatges de representació amb demostrada inoperativitat per a l’estudiantat, però amb rendibilitat personal a l’hora de progressar en el seu organigrama polític. Màxima rendibilitat, dirien ells amb les seues anàlisis liberals: Sergio Toledo (ex portaveu del Consell de l’Estudiantat) és Vicesecretari d’educació i universitat per Nuevas Generaciones al País Valencià i Juan Luis Saura (ex vice portaveu) és president de Nuevas Generaciones. Tot dins de la més estricta legalitat, les Noves Generacions aprenen de les actuals per evitar que els enxampen, ja hi ha lleis fetes a mesura de les quals aprofitar-se. El Consell al servei d’uns privilegiats, com succeeix en moltes institucions de l’estat burgés, malauradament. 

I El Mundo quin interès té per a publicar aquestes informacions? Per defensar la democràcia i perseguir als culpables, com vocifera Pedro J? Per carregar contra el rectorat? Mai, però sí Vicent Climent sembla el profeta de l’austeritat malgrat haver firmat contractes amb dos programes de ràdio per valor de més de 10.000 euros en 2011 i malgrat haver autoritzat, mitjançant la seua Vicerrectora d’Estudiantat, totes les despeses d’eixe curs. Per carregar contra la saba nova del PP? El diari de referència pel pensament liberal mai faria això! Si fins i tot un d’ells és columnista dels divendres. Per carregar contra Campus Jove? Doncs una mica sí, pobrets Saura i Toledo, són víctimes d’una espiral de malbaratament que iniciaren el jovent del PSOE, “la herencia recibida”. 

El Mundo Castellón al Día,
dilluns 8 de juliol

Aquestes publicacions responen a un interès ideològic. Amb la seua tendenciosa interpretació El Mundo fa veure que el malbaratament arriba a totes les institucions públiques, fins i tot les gestionades pels més joves, induït a creure que hi ha que obrir més espai a la iniciativa privada, molt més honrada i eficient. La solució al col·lapse originat pel liberalisme és més liberalisme. 

Tot i que sovint la política universitària és un reflex de la política governamental, des d’Acontracorrent tenim l’esperança en convertir-la aquesta vegada en una brúixola. Des de la victòria del Front d’Estudiants per la Universitat Pública (candidatura en la qual s’integrava el nostre sindicat) estem treballant dignificar el Consell, retornar-li la seua funció d’eina al servei de l’estudiantat i capgirar aquestos vicis que denunciem per aproximar-nos a allò que creiem ha de ser un òrgan de representació estudiantil. Els pressupostos participatius, les assembles obertes del Consell, la destinació d’un 60% del pressupost per a beques o les donacions al banc d’aliments són part d’aquest progrés.