Hui, com des que ha començat el curs, tant l'estudiantat com el professorat en lluita tenim la mirada posada en les Illes Balears. I hui, novament els dediquem, sense oblidar altres fronts, un article de suport. Com totes sabem, a les illes des del setze de setembre, professors i mestres estan duent a terme una lluita exemplar, sacrificant el sou que alimenta les seues familias per tal d'aconseguir la retirada de l'anomenat decret de trilingüisme, a més fer oposició a la LOMQE i les retallades.
Allí, el moviment per l'educació té ben clares les seues prioritats, i es que ells somien en un model educatiu públic, laic, igualitari, en català i de qualitat, i no només això, sinó que a més lluiten per aconseguir-ho. El fet de que duguen en vaga més d'una setmana i sense data establerta per finalitzar-la, amb les conseqüències que això comporta, és un acte de rebel·lia. Estan de lluita en part per la situació del professorat, que no és per a menys, però sobretot contra la política educativa. És per això que aquest acte rebel a més d'exemplar és solidari, que no de caritat. Perquè aquestes mestres i professores pensen de veres que l'educació és la base de la societat, creuen que la cultura no deu estar restringida, creuen que els centres educatius no deuen ser un centre de retenció de joves durant el període escolar sinó que han d'ensenyar-los a pensar per si mateixos, amb una visió crítica de la societat, i sobretot a estimar les seues arrels i la seua llengua.
Tot això és el que incomoda i espanta a l'oligarquia que dirigeix el sistema, els espanta el fet que ens neguem a vendre la nostra educació, la pública, la igualitària, la de cada poble i cultura, però encara els espanta més que descobrim el vertader caràcter classista de la reforma. Els espanta tant perquè tenim raó, i perquè sabem que aquesta vegada va de bo, perquè saben que estem de lluita i més unides que mai, i sobretot, perquè ara les coses ja no són com abans, hem arribat a tal punt de conscienciació que, per exemple, a les Illes han sigut capaços de posar-se en vaga indefinida, i la resta de l'estat espanyol ha d'estar a l'altura per tal de fer possible la continuació de la lluita. És de veres que les condicions socials són òptimes per a que la conscienciació de la població cresca en gran mesura com fins ara, però no podem disminuir el ritme de treball.
Per això fem una crida a tothom: als estudiants, a organitzar-se i unir-se a la lluita; al professorat, a prendre exemple del coratge i valentia dels companys en vaga, i no deixar-los sols; i a tota la població a oposar-se rotundament a les reformes educatives que ens volen imposar perquè a totes ens afecta, el fet que aproven aquesta reforma suposaria un retrocés cultural i la precarització de l'educació publica.
Per això cridem a que el dijous 24 d'octubre buidem les aules i sortim al carrer.
I demanem tambè una ajuda econòmica als companys docents en lluita. (Num compte: 2056-0009-74-4102003418)
FEM-HO PER ELLES, FEM-HO PER NOSALTRES. CAP A LA VAGA INDEFINIDA.
Xarrada Iñaki Aicart, portaveu de l'assemblea de docents de les Illes Balears. 24 de setembre de 2013. Aula 1020 facultat d'humanes UJI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada