Avui, dimarts dia 22 de febrer, jornada que començava amb la concentració, convocada pel Rectorat i diverses associacions de l'UJI, contra el tall de TV3 al País Valencià –que ha tingut lloc a l'Àgora i en la qual hem participat els companys i les companyes del Sindicat d'Estudiants Acontracorrent-UJI–, s'ha celebrat l'acte central de les jornades contra els atacs als drets socials: La crisi del capitalisme senil: Crisi terminal?, que ha anat a càrrec del professor d'antropologia i sociologia de l'UJI, membre de la Plataforma Socialisme 21 i col·laborador habitual de Rebelión, Andrés Piqueras.
En aquesta conferència, el professor d'antropologia i sociologia de l'UJI ha explicat als assistents els perquès més profunds de l'actual crisi civilitzacional –la crisi del capitalisme tardà, senil, declinant o degeneratiu–, insistint especialment en que no es tracta (como alguns pretenen fer-nos creure) d'una crisi més del capitalisme o d'una crisi ocasionada per la desregulació del món financer, sinó que molt probablement estem davant de la crisi terminal del mateix sistema capitalista.
A l'hora d'analitzar l'actual crisi del mode de producció capitalista, Andrés Piqueras ha fet referència a dos vessants fonamentals: en un primer lloc, la vessant intrínseca, producte de la pròpia composició orgànica del Capital i que fa que, assolit cert desenvolupament per les forces productives, el Capital s'anul·le a sí mateix, no essent capaç de produir la taxa de benefici suficient com per a invertir en la producció; simultàniament, i agreujant l'anterior contradicció intrínseca, s'ha de contemplar la vessant extrínseca, això és, la competitivitat intercapitalista.
És com a conseqüència de l'anterior, i amb l'objectiu de sortir de la crisi en la que es troben ja des dels anys setanta, que els capitalistes porten a terme tota una sèrie de contrareformes laborals, atacs a les llibertats civils i als drets socials i privatitzacions de la sanitat, l'educació o les pensions, per tal de, apropiant-se de la riquesa social, recompondre la seua taxa de benefici.
D'aquesta sort, succeeix que als capitalistes cada vegada els costa més perpetuar la ficció democràtica, doncs la legitimitat de l'acumulació capitalista és cada vegada menor, a causa del seu cada vegada més clar divorci amb els standards de vida dels sectors poblacionals majoritaris.
Però, és aquesta una crisi terminal? Segons Andrés Piqueras són tres els possibles escenaris que se'ns plantegen en un futur immediat: un primer seria el de la continuïtat del sistema capitalista, tot i que efectivament després de desfer-se de les seues vestidures democràtiques i ùnicament a través d'una major dominació de classe i d'una intensificació brutal de l'explotació de la força de treball; un segon, molt vinculat a l'anterior, seria el propi dels processos de barbarització social, tal i com ja és van donar en les dues guerres mundials del segle XX o tal com es dóna avui a països com ara Mèxic, Guatemala o Colòmbia; i, per últim, un tercer escenari, que té com a premissa bàsica l'organització i la mobilització de la classe treballadora i la resta de sectors populars, consistiria en la transformació radical i qualitativa del mode de producció i les seues relacions socials de producció.
Demà, dimecres dia 23 de febrer, conclourem les jornades contra els atacs als drets socials amb una xerrada-col·loqui que tindrà lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques a partir de les 19:00 hores i que anirà a càrrec de Miguel Pitarch, màxim responsable de l'agrupació local de Castelló del PCPV, i Rubén Nebra, Secretari General de la JCPV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada