dimarts, 17 d’abril de 2012

La reivindicació de reforma universitària ha de supeditar-se a la necessitat de revolució social

Aquesta és la conclusió que, en opinió del sociòleg Gilberto Conill, hem d'extraure de les lluites protagonitzades pel moviment estudiantil cubà durant la primera meitat del segle XX.

En efecte, si el moviment estudiantil de protesta a la universitat havanera no hagués fet el pas decisiu de formar part d'un moviment de canvi radical de la societat cubana, podria haver-hi resultat innocu i fins i tot haver estat absorbit pel sistema. Tant Julio Antonio Mella (primer) com José Antonio Echeverría (més tard), van comprendre que el moviment estudiantil no només havia de ser capaç de canviar el seu propi mitjà, sinó que havia de transcendir al malestar que el motivava i anar a l'arrel dels problemes i a la identificació encertada de les seues causes. Havia de crear consciència i organització, guanyar a molts i estendre's. 

Cap comentari:

Publica un comentari